El Fons de Cooperació Municipal incondicionat, per Tomàs Ferrandis Moscardó

Per fi al País Valencià tenim un compromís de creació del Fons de Cooperació Municipal reflectit als pressupostos de la Generalitat del 2017. Ens falta acordar el text del Decret que establirà, per una banda, l’estructura i la gestió del Fons en ell mateix (Capítol Primer a l’esborrany de Decret actual) i, per una altra banda, la composició de la Comissió de seguiment del Fons (Capítol Segon de l’esborrany).

Respecte al Fons (el primer capítol de l’esborrany), el text proposat pot ser objecte de discussió, evidentment, però en línies generals, des del municipalisme, mereix una valoració positiva. Altra cosa és que la militància incondicional dels qui no van fer res en 20 anys haja de dir la seua i embrute el diàleg.

El repartiment de diners que proposa es basa en un criteri de valoració automàtica, sense subjectivitat: el nombre d’habitants del municipi multiplicat per un factor corrector diferent per cada tram, que arriba a establir fins a 9 trams. Aquesta fórmula tan clara i fàcil d’entendre és un exemple de política transparent que ajuda a recuperar la confiança de la ciutadania en la gestió pública.

El text assumeix plenament la “majoria d’edat” de l’administració local –la més eficient en el control de despesa i reducció de deute– així, el 100% del Fons és incondicionat. Això vol dir que cada Ajuntament destinarà la transferència a serveis municipals o inversions atenent a necessitats sobrevingudes, programes o consultes ciutadanes.
El Fons assigna un import fix anual a cada municipi sense liquidacions provisionals i definitives posteriors. No obliga, per tant, a retornar imports d’exercicis anteriors com hem patit en la participació de l’Estat. Això, a diferència d’altres propostes, ens aporta una seguretat digna de valorar.

Un avantatge afegit d’aquesta incondicionalitat i d’aquesta seguretat és la flexibilitat que ofereix als Ajuntaments per a poder destinar el Fons –parcialment o completament– a projectes plurianuals.

La incondicionalitat i el caràcter de transferència, a més, suprimeix la tantíssima burocràcia amb què inundem de feina (despesa pública absurda) els nostres ajuntaments justificant subvencions. No cal tanta justificació posterior ni prèvia, caprici obsessiu del vell recel cap als ajuntaments.

Si els liberals ultres em permeten la broma, es tracta d’introduir el criteri de rendibilitat de l’administració en termes de €/tràmit, gràcies a l’alliberament de l’intervencionisme conservador i l’aposta per la corresponsabilitat ben entesa.

A més, la transferència de Fons, a diferència d’altres propostes basades en la participació de tributs autonòmics propis o cedits, no afecta la  Regla de la Despesa que tant sotmet els Ajuntaments.

Com a contrapunt, i per acabar amb el tema del Fons en ell mateix, em preguntaria si té algun sentit tractar les Entitats Local Menors com a municipis independents quan a penes tenen (si és que en tenen) delegacions pròpies. No seria més pràctic cedir el Fons complet a l’Ajuntament major segurament amb més competències i, en tot cas, que aquest poguera transferir parcialment o total el Fons a l’Entitat menor?

Passem ja a la Cara B de l’esborrany del Decret: la composició de la Comissió de Seguiment del Fons detallada al Capítol segon.

D’entrada, venint d’on vinc, m’espanta que només es proposen tres alcaldes o alcaldesses com a vocals de la Comissió. Cal recordar que en cap moment de la nostra democràcia hi ha hagut menys de quatre forces polítiques al mapa municipal valencià. Un nombre inferior a cinc d’alcaldes o alcaldesses com a vocals és inacceptable. A més, caldria incloure al text del Decret l’obligatorietat de recollir la pluralitat municipal.

Per altra banda, donada la implicació voluntària de les Diputacions provincials, que hauran d’aportar un capital equivalent al de la Generalitat, l’esborrany inclou la participació com a vocal d’un representant de cada entitat provincial. La proposta no gosa pronunciar-se sobre quin diputat o quina diputada ha de ser, cosa que sí que fa en la resta de càrrecs de la GV (Direcció General d’Administració Local, de Pressupostos…). Entenc que no serà el Diputat d’Esports; poc costaria deixar clar al Decret que el representant serà el diputat o la diputada responsable de l’àrea de cooperació municipal.

No puc passar per alt que, amb les designacions de representants de la Generalitat i el representant de la FVMP, la composició proposta a l’esborrany actual és descaradament monocolor. Així, no.

Com a positiu, destacaria, precisament, que es propose la creació d’una Comissió de seguiment del Fons, ja que altres propostes ni s’ho plantegen . No vull pensar que la bona voluntat ve, únicament, per l’encert d’involucrar les Diputacions.

Per al bon funcionament necessitem una Comissió de seguiment que responga als principis democràtics actuals de transparència, participació i pluralitat.
No podem oblidar que el Fons naix de l’assumpció del problema d’infrafinançament municipal i d’una visió crítica del paper auxiliador i de tutela de les anacròniques diputacions “ames dels diners”.

Seria lamentable que una proposta de Fons tan beneficiosa i respectuosa per als Ajuntaments i tot exemple de la nova gestió transparent per a la ciutadania, isquera marcada per tics de la vella política: control absolut partidista i reticències del provincialisme.

Tomàs Ferrandis Moscardó

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *